Andrzej Sapkowski - Andrzej Sapkowski

¡Buenas!

Hoy no os vengo a hablar de un libro sino de un autor. No UN autor sino EL autor. Descubrí a Andrzej a través de un juego de pc llamado The Witcher. Es un juego de rol que narra la historia de Geralt de Rivia, un  brujo que ha perdido la memoria. Recuerdo que la historia me enganchó desde el principio ya que Geralt es un personaje con muchas luces y muchas muchas sombras, así que no me sorprendió que mi chico que me dijera que ese videojuego estaba basado en unas novelas polacas. Así que, al poco tiempo, me regaló el primer volumen de la saga de Geralt de Rivia. Tanto ha sido el éxito de las aventuras de este brujo que ya está en el mercado el videojuego The Witcher 2.

Andrzej narra de una forma sublime. Es sarcástico, misterioso, irónico, sutil, gracioso, exasperante... Lo tiene todo. Los diálogos que crea son tan reales y dramáticos que te da la sensación de estar sentado a la mesa con los personajes. Sabe crear tensión, sabe hacer reír en los momentos más dramáticos y sabe crear atmósferas y espacios que te son familiares y no sabes muy bien el por qué. La saga de Geralt de Rivia, su personaje más desarrollado y el más conocido, es una de las mejores colecciones que ha caído en mis manos y temo el día en que me termine los siete libros que la componen.

Digo que es EL autor porque no es el típico autor que sólo es bueno en su género. Hace poco he tenido la suerte de leer unos cuantos cuentos suyos de temáticas muy diversas, entre ellas una reinvención siniestra de Alicia en el País de las Maravillas y una historia corta sobre Guernika. Así he podido llegar a la conclusión de que da igual lo que escriba este hombre, cada uno de sus relatos posee ese clima que sólo saben crear unos pocos.

Os dejo un enlace para que repaséis todas sus obras, no os arrepentiréis.

http://es.wikipedia.org/wiki/Andrzej_Sapkowski

Muy muy recomendable.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------


Bones!

Avui no us vinc a parlar d'un llibre sinó d'un autor. No UN autor sinó EL autor. Vaig descobrir a Andrzej a través d'un joc de pc anomenat The Witcher. És un joc de rol que narra la història de Geralt de Rivia, un bruixot que ha perdut la memòria. Recordo que la història em va enganxar des del principi ja que Geralt és un personatge amb moltes llums i moltes moltes ombres, així que no em va sorprendre que el meu noi que em digués que aquest videojoc estava basat en unes novel · les poloneses. Així que, al poc temps, em va regalar el primer volum de la saga de Geralt de Rivia. Van tenir tant d'èxit les aventures d'aquest bruixot que ja està al mercat el videojoc The Witcher 2.

Andrzej narra d'una forma sublim. És sarcàstic, misteriós, irònic, subtil, graciós, exasperant ... Ho té tot. Els diàlegs que crea són tan reals i dramàtics que et dóna la sensació d'estar assegut a taula amb els personatges. Sap crear tensió, sap fer riure en els moments més dramàtics i sap crear atmosferes i espais que us són coneguts i no saps ben bé el perquè. La saga de Geralt de Rivia, el seu personatge més desenvolupat i el més conegut, és una de les millors col·leccions que ha caigut a les meves mans i temo el dia en que acabi els set llibres que la composen.

Dic que és EL autor perquè no és el típic autor que només és bo en el seu gènere. Fa poc he tingut la sort de llegir uns quants contes seus de temàtiques molt diverses, entre elles una reinvenció sinistra d'Alícia al País de les Meravelles i una història curta sobre Guernika. Així he pogut arribar a la conclusió que és igual el que escrigui aquest home, cada un dels seus relats posseeix aquest clima que només saben crear uns pocs.

Us deixo un enllaç perquè repasseu totes les seves obres, no us en penedireu.


http://es.wikipedia.org/wiki/Andrzej_Sapkowski

Molt molt recomanable.

Déjame que te cuente... - Deixa'm que t'expliqui...

¡Buenas!

Ya sé que he estado un tanto perdida en el mes de Junio pero es que he empezado a trabajar y la verdad es que no he tenido mucho tiempo. Ahora ya me he acostumbrado al horario y espero poder retomar el ritmo del blog. Hoy os traigo un clásico: Déjame que te cuente, de Jorge Bucay. ¿Por qué es un clásico? Pues porque este libro fue un bombazo de ventas, se tradujo a cientos de miles de idiomas y seguro que la mayoría ya lo conocéis.

Déjame que te cuente narra la relación de un terapeuta y su paciente. El paciente tiene dudas, miedos y preocupaciones; dudas, miedos y preocupaciones que todos tenemos en algún momento, con lo cual enseguida te sientes identificado. El terapeuta se dedica a ayudar a su paciente no a través de charlas freudianas o filosóficas acerca de qué está bien y qué está mal, sino que en cada sesión de terapia le explica un cuento que se adecua al problema. Las moralejas de los cuentos son tan simples y a la vez tan reales que no puedes parar de leer y cuando has terminado el cuento te sientes un poco tonto porque te lo pinta todo tan sencillo que tú te sientes como un niño pequeño al que hay que explicarle que, efectivamente, no hay ningún monstruo en su armario.

Cierto es que los cuentos se quedan en la base del problema, es decir, todos tenemos angustias que no se resuelven con la historia de un príncipe azul y su malvada hermana, así que tampoco es un libro de autoayuda que vaya a resolver todo nuestro universo, se trata más bien de un libro sencillo que trata sobre pequeños obstáculos que nos quitan el sueño de vez en cuando.

Déjame que te cuente es un libro no muy extenso, muy entretenido y al que sueles recurrir de vez en cuando para darte cuenta de que no todos los problemas son tan graves ni todos los miedos son tan insalvables. Un libro perfecto para llevar de viaje y que te hace reflexionar sin intimidarte.

Muy muy recomendable.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Bones!

Ja sé que he estat una mica perduda en el mes de Juny però és que he començat a treballar i la veritat és que no he tingut gaire temps. Ara ja m'he acostumat a l'horari i espero poder reenganxar el ritme del blog. Avui us porto un clàssic: Deixa'm que t'expliqui, de Jorge Bucay. Per què és un clàssic? Doncs perquè aquest llibre va ser una bomba en vendes, es va traduïr a mil·lers d'idiomes i segur que la majoria ja el coneixeu.

Deixa'm que t'expliqui narra la relació d'un terapeuta i el seu pacient. El pacient té dubtes, pors i preocupacions: dubtes, pors i preocupacions que tots hem tingut en algun moment, amb la qual cosa de seguida et sents identificat. El terapeuta es dedica a ajudar al seu pacient no a través de xerrades freudianes o filosòfiques sobre què està bé i què està malament sinò que en cada sessió de terapia li explica un conte que s'adequa al problema. Les moralejas del contes són tan simples i a la vegada tan reals que no pots parar de llegir i quan has acabat el conte et sents una mica tanoca perquè et pinta tot tan senzill que tu ets sents com un nen petit al qual s'ha d'explicar que, efectivament, no hi ha cap monstre a dins l'armari.

És veritat que els contes es queden a la base del problema, és a dir, tots tenim angoixes que no es resolen amb la història d'un príncep blau i la seva hermana dolenta, així que tampoc és un llibre d'autoajuda que resolgui tot el nostre univers, es tracta més aviat d'un llibre senzill que tracta sobre petits obstàcles que ens treuen la son de tant en tant.

Deixa'm que t'expliqui és un llibre no massa extens, molt entretingut i al qual sols recòrrer de tant en tant per adonar-te'n que no tots els problemes són tan greus ni totes les pors són tan insalvables. Un llibre perfecte per emportar-te de viatge i que et fa reflexionar sense intimidar-te.

Molt molt recomanable.